CONCEPTE DE MOBILITAT SOSTENIBLE
Tothom té dret a
desplaçar-se lliurement per realitzar les activitats quotidianes o de lleure:
anar a la feina, a l’escola, a la universitat, a comprar, al cinema, etc.
Ara bé, aquest dret individual
s’ha d’exercir de manera responsable i considerant els impactes que cada mode
de transport té sobre el benestar de les persones, la qualitat de l’entorn urbà
i el medi ambient.
Repensar els nostres hàbits de mobilitat i avaluar els efectes positius
dels canvis que hi podem introduir és la clau per avançar cap a un model col·lectiu
de mobilitat més sostenible.
En definitiva, més eficient,
segur, equitatiu, competitiu, tranquil i saludable.
Els principis de la
mobilitat sostenible
·
Allibera el carrer de la
sobrecàrrega que representa l’excés de mobilitat privada amb modes de transport
de motor i fomenta el repartiment equitatiu de l’espai sense que cap mode de
transport tingui preeminència sobre la resta.
·
Garanteix la mobilitat
universal perquè dóna prioritat als sistemes de desplaçament més sostenibles: la mobilitat a peu, en
bicicleta i en transport públic col·lectiu.
·
Incorpora als instruments
urbanístics i territorials la planificació de la mobilitat per reduir la
demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles.
·
Dóna recursos a la ciutadania
per a la seva mobilitat sostenible i promou la seva participació activa i
coresponsabilitat en la presa de decisions locals.
Duu la mobilitat sostenible a l'escola
El
trànsit de cotxes és una imatge quotidiana arreu del territori i en el paisatge
urbà. Els vehicles de motor hi tenen una presència permanent. Això exigeix que
les persones, sigui quin sigui el seu mode de transport, sàpiguen moure’s amb
facilitat i sense riscs en el seu entorn habitual o en les vies interurbanes.
L’educació viària o l’educació per a la mobilitat és un instrument clau per
millorar la capacitat de les persones d’enfrontar-se amb el model
d’accessibilitat i desplaçament actual, ja que la seva seguretat o la dels
seus conciutadans –segons el rol que es jugui a cada moment- pot dependre de la
seva actitud i manera d’actuar o reaccionar. No es tracta només d’aprendre un
seguit de normes i senyals de trànsit per circular millor, sinó de canviar de mentalitat per arraconar progressivament el model de
mobilitat actual en favor d’un model sostenible que transmeti valors i actituds
de civisme, tolerància i respecte envers els espais urbans col·lectius.
Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015
De l’11 al 18 d’octubre es va celebrar a Catalunya la Setmana de la
Mobilitat Sostenible i Segura. Sota el lema europeu ‘Tria. Canvia. Combina.’, la
Setmana del 2015 va proposar una cerca
de noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe
particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable. Canviant la
nostra manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat
física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats
i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu
per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres en comptes
d’agafar el cotxe pot ser una bona forma de protegir i millorar la salut.
UNA PROPOSTA MOLT ORIGINAL
El "bus escolar a
peu"
Aquesta
iniciativa consisteix a establir uns recorreguts dissenyats per les escoles
mateixes segons les seves necessitats. En els horaris d’anada i tornada del col·legi,
unes persones voluntàries recullen l’alumnat en uns punts prèviament
determinats i indicats amb una senyalització específica, on els nens i les
nenes esperen per anar tots plegats a peu fins a l’escola.
Els
avantatges del Bus a Peu són la seguretat
–un aprenentatge quotidià de les normes de circulació, que complementa
l’educació viària que es fa a les escoles-, la solidaritat –els trajectes són
compartits per infants i pares i mares-, la convivència –creació de lligams
comunitaris, un mitjà per conèixer-se i desenvolupar la confiança-, i la salut –anar a peu és bo per a la salut, ja que els nens i les nenes s’acostumen a
caminar.
Una línia es crea mitjançant l’AMPA de
l’escola. S’informa els pares i les mares sobre la voluntat de fer-se, es
presenta mitjançant una reunió amb alguna persona de les escoles, que ja l’ha
provada, i un responsable municipal i se n’organitza el funcionament.
L’Ajuntament, per la seva banda, contracta una assegurança per als escolars i
per a les persones que condueixen, i hi instal·la les parades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el teu comentari: